1
Un dia que l’arbre amagava la cuixa sota el fullam espés, la nina de figa tendra va veure un pop volador a l’alçada del seu melic, just a tocar de la depilació púbica. No es va espantar. L’agafà amb les seues mans d’experta guixaire i l’enlairà con si fos un colom.
2
La mentida, cada dia, fa volar la imaginació torbada cap a l’alçada exacta dels muscles nus. Despullada i fèrtil, buida amb les dents de nata l’ànima golafre de l’arbre sec.
3
Ací ens dòna el perfum l’olor càndida que el taronger escampa entre les cuixes. I olorem embriagats al ritme del dit juganer, introduint-se suau dins la vulva suorosa de plaer.
4
Magnífic. Insustituible mirada de calma torbada. Dues gotes de llum acompanyen la invitació al repós entre les mamelles blanquinoses de la seua joventut. I, muts, baixem la mirada un instant, agafant forces per rebre l’escomesa de la seua maternitat futura.
5
Despulla’m. Els llibres ja s’han cremat i el carrer no tornarà a fumejar, no queda res per cremar. Les fulles tendres s’amaguen als magatzems i la llum de les idees s’ha fos a dins de la seua bombeta de fil d’Aram. Toca’m, inverteix els pols del plaer.
6
Des del tou tendre sobre el tendó d'Aquil·les, puja la meua tortuga lenta i lenta recorre el camí cap a les natges.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
